El naixement d’Aran i Magí: Fotografia de part a Barcelona

La panxa de l’Amparo durant l’embaràs era discreta, tot i ser de bessons, i el seu embaràs va transcórrer sense grans problemes. Així que no em vaig estranyar gens quan el dia del part programat vaig entrar a la sala de dilatació i la vaig trobar tan calmada, asseguda sobre la pilota, ben pentinada amb la floreta al cap i somrient. La dilatació va passar entre aromes de mandarina i amb la música que en Roc anava seleccionant a l’ordinador, gràcies a una llista molt heterogènia que un altre pare havia preparat pel part de la seva filla. Tot i així la música va fer la seva funció i amb la cançó de la Rosario  i la dilatació es va animar. O potser era la pulsera de la sort que la Zoe havia preparat a la seva mare amb una cinta vermella ben lluent. A la cara de l’Amparo ja podíem veure que estàvem avançant i quan ens va dir que a partir d’aquell moment ja no estaria tant simpàtica gairebé en ho creiem. Però l’Amparo trobava moments per fer-nos riure entre contraccions i és que el fet de veure que finalment tot avançava ràidament omplia l’ambient d’emoció i nerviosisme. Ja havia arribat el moment de posar l’epidural, per recomanació del personal de l’hospital que davant d’un part de bessons volien extremar en precaucions, perquè l’Amparo aguantava estoicament amb tot el que vingués. En aquest moment vam haver de sortir, i malauradament jo no vaig poder presenciar l’expulsiu pels protocols del centre, però tot i així em van permetre ser-hi després i vaig poder fotografiar a l’Aran i el Magí en els seus primers moments amb els pares, i en els moments en què tota la família els esperava per conèixer els nou membres, en especial la Zoe, que ara es convertia en germana gran i era la felicitat personificada. Gràcies per confiar en mi per la fotografia del part dels vostres fills. Enhorabona família!!!!!! La barriga de Amparo durante el embarazo era discreta a pesar de ser de gemelos, y su embarazo transcurrió sin grandes problemas. Así que no me extrañé nada cuando el día del parto programado entré a la sala de dilatación y la encontré tan calmada, sentada sobre la pelota, bien peinada con su florecita en la cabeza, sonriente. La dilatación pasó entre aromas de mandarina y con la música que Roc seleccionaba en el ordenador, gracias a una lista muy heterogénea que otro padre había preparado para el parto de su hija. Aún así la música hizo su función y con la canción de Rosario la dilatación se animó.  O quizás era la pulsera de la suerte que Zoe había preparado para su madre con una cinta roja brillante. En la cara de Amparo ya podíamos ver que estábamos avanzando y cuando nos dijo que a partir de aquel momento ya no estaría tan simpática casi lo creemos. Pero Amparo encontraba momentos para hacernos reir entre contracciones y es que el hecho de ver que finalmente todo avanzaba rapidamente llenaba el ambiente de emoción y nerviosismo. Ya había llegado el momento de poner la epidural, por recomendación del personal del hospital que ante un parto de gemelos querían extremar en precauciones, porque Amparo aguantaba estoicamente con todo lo que viniera. En este momento tuvimos que salir, y desgraciadamente yo no pude presenciar el expulsivo por los protocolos del centro, pero aún así me permitieron estar después y pude fotografiar a Aran y Magí en sus primeros momentos con los padres, y en los momentos en que toda la familia los esperaba para conocer los nuevo miembros, en especial Zoe, que ahora se convertía en hermana mayor y era la felicidad personificada.  Gracias por confiar en mí para la fotografía del parto de vuestros hijos. Enhorabuena familia!!!!!!