Anaïs llegó con más de un mes de edad, pero había sido prematura así que fisiológicamente era como si tuviera dos semanas. Eso sí, ya estaba muy espabilada y no quería separarse del pecho de su mamá sin ponerse a llorar. Pero con paciencia llegó un nomento en el que se relajó y nos regaló todas estas imágenes. ¿Qué me decís de esos morritos? ¿No es preciosa?
Anaïs va arribar amb més d’un mes d’edat, però havia nascut prematurament així que fisiològicament era com si tingués dues setmanes. Això sí, ja estava molt desperta i no volia separar-se del pit de la seva mare sense posar-se a plorar. Però amb paciència va arribar un moment en el que es va relaxar i ens va regalar totes aquestes imatges. Què me’n dieu d’aquesta boqueta? No és preciosa?
Preciosa Anahís y preciosas imágenes.
Un regalo para la ternura.
Felicidades!